La màgia dels documentals

Qui és Joan Serra i Sabata? Un home compromès i idealista. Un inventor nascut a Puig-reig, al Berguedà, que als 19 anys se’n va a viure a Terrassa, al Vallès Occidental. Que es casa el mateix any que la conquesta de la jornada de 8 hores (1919), que milita al sindicat anarquista CNT i que l’estiu del 1936 col·lectivitza, juntament amb els seus companys, el que seria el Taller Confederal Número 1 de Terrassa i impulsa la fabricació de la pistola F. Ascaso, una còpia de l’Astra basca.

Serra té una vida intensa. Fa les Amèriques, és reclòs al camp de concentració d’Argelers, pateix tres dictadures, la de Primo de Rivera (1925-1930), la de Franco (1939-1975) i la de Pérez-Jiménez a Veneçuela (1952-1958). El seu testimoni ens arriba gràcies a la seva família, especialment a la seva néta, na Montserrat Alsius i Serra, i al seu besnét, n’Aleix Quintana i Alsius, que han llegit les cartes que va escriure, que han cercat informació als arxius, que han preguntat i han trobat. 

El darrer número de la revista L’Erol, del Berguedà, publica un extens article sobre ell. Està escrit per la directora d’Economia Col·lectiva, Eulàlia Comas, que coneix l’existència de Serra gràcies a l’audiovisual i a Joan Ullés, un dels protagonistes del documental i company de Serra al Taller Confederal Número 1 de Terrassa. Aquesta història demostra, una vegada més, la màgia de les pel·lícules de no-ficció: connecten persones, obren finestres, ens interpel·len.