Escrit per “I aquell moment no es podia perdre, el Durruti el van enterrar un dia, i aquell dia per a mi necessitava que tingués dues mil hores. Vam agrupar totes les càmeres que teníem, però vam de rodar a mà perquè ja no anava res. Tothom presumia del que havíem fet a la CNT, al comitè del Sindicat d’Espectacles Públics”, narrava amb entusiasme Joan Mariné en una entrevista per al documental Economia col·lectiva, estrenat el 2014 al CCCB.
Mariné, que es va convertir en un dels grans directors de fotografia de l’estat i va guanyar un Goya Honorífic el 2024, va aprendre la professió en plena revolució anarquista i va enregistrar juntament amb altres companys el multitudinari enterrament de Buenaventura Durruti a Barcelona, mort a Madrid el 20 de novembre del 1936. Aleshores Mariné tenia 16 anys.
Sobre aquella època al Sindicat d’Espectacles, destacava que tothom cobrava 10 pessetes: “La CNT va posar com a norma que tothom havia de guanyar exactament el mateix: 10 pessetes. I la gent, escolta, meravellosa”. Recalcava també que es decidien les pel·lícules a fer en assemblea i que “la producció es va humanitzar moltíssim”.
D’ençà d’aleshores ha plogut força, i el director de fotografia Joan Mariné (1920-2025), com tants altres protagonistes del documental Economia col·lectiva, avui ens ha deixat i només podem que estar-li agraïdes per haver-nos compartit les seves vivències, el seu testimoni d’uns anys empoderament col·lectiu llunyans i propers alhora. Que el seu testimoni ens serveixi per pensar en altres maneres de funcionar i produir, amb les persones i la vida al centre i l’horitzontalitat com a bandera.
atzurproduccions.cat 